Educación de calle

Els educadors de Carrer del GREC estan presents, a prop dels i de les joves. Fent feina per minvar  els factors de risc

logogrecmallorca

M’agrada quan trobo una entitat bonica, i investigo a la seva web i encara m’agrada més, i després de llegir tot el que fan, encara m’agrada més, i quan els contacto amb tot el meu rollo de poder parlar amb ells, per a que m’ho expliquin en persona (i jo després poder-ho explicar a l’ inBLOGstigando. Laboratorio socioeducativo) i són gent maca, gent convençuda de la feina que fan i que generosament reben i atenen a la meva proposta.
Tot això és el que em va passar amb el GREC- Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors de Mallorca. Una associació sense afany de lucre; i amb el Sebastià, el coordinador del programa d’educadors de carrer, qui em va atendre de forma molt predisposada i eficaç. I em va parlar de la feina que es fa des de l’entitat convençut, amb total professionalitat i absolut respecte envers a les persones per a les i amb les que treballen.
El punt de partida del GREC Mallorca és al 1987, quan un grup de persones implicades al món associatiu i organitzacions de participació ciutadana (associacions de veïns i d’altres entitats) a Palma, decideixen constituir una entitat per respondre a tot un seguit de necessitats que ells i elles identificaven i veien que no estaven ateses.
Actualment el GREC desenvolupa molts programes, amb la dedicació de 100 treballadors i treballadores, i on el perfil d’educadors i educadores socials és el majoritari. Tots aquests programes tenen com objectiu principal atendre a persones de diferents sectors de població en situació de risc, dificultat i conflicte social. Així doncs, actualment realitzen programes relacionats amb la llar, l’emancipació, educadors familiars, acompanyament a població penitenciària, salut mental, ciberaules, inserció laboral i intervenció comunitària intercultural.
Com ja sabeu, a aquest blog tot el que tingui relació amb l’educació de carrer i la intervenció socioeducativa en medi obert, rep una especial atenció, i és per això, que el programa que us presentaré més generosament és el d’EDUCADORS DE CARRER, que a més cal tenir present que va ser amb el que es va iniciar l’activitat de l’entitat.
El plantejament inicial del projecte, és que els educadors i educadores de carrer treballen amb menors (infància i adolescència) i amb tothom qui tingui contacte amb aquests menors. La franja d’edat, d’aquests menors, seria majoritàriament entre el 7 i els 16 anys, tot i que si les situacions ho demanen poden estar atenent a infants i joves que s’escapin a aquestes edats.
Actualment al programa d’Educadors de carrer, treballen de forma continuada (durant tot l’any) i amb jornades complertes, un total de 7 educadors i educadores . Cadascun d’ells/es treballen en connexió i de forma integrada als equips d’atenció primària de serveis socials i tenen presència i són referents a un territori concret.
Un territori al que han d’estar presents, han d’estar a prop dels infants i joves, han de trepitjar constantment el carrer i detectar constantment què cal fer. Identificar les necessitats explícites i també les implícites i fer feina. Moltes vegades jugar el rol de facilitadors entre les menors, individualment o els grups, i la pròpia comunitat. I d’aquesta manera fer minvar els factors de risc que aquest joves poden estar mostrant i així reconnectar-los a itineraris integradors.
Tot aquest plantejament metodològic és tradueix en accions concretes, moltes vegades relacionades amb l’esport o el ball. Aquestes disciplines passen a ser l’excusa a través de les quals es pot fer molta feina de seguiment i acompanyament regularment i per fer molta feina a nivell socioeducatiu.
Els plantejaments descrits en els punts anteriors, funcionen, si la presència dels educadors i educadores es manté en el temps i es va adaptant als canvis dels territoris i els menors que en ells es troben, però tot i això no podem oblidar que des del programa d’Educadors de carrer del Grec Mallorca, es detecten algunes dificultats, que a mi personalment em ressonen d’haver-les sentit a d’altres professionals que treballen com educadors de carrer, i fan referència a la dificultat de treballar la perspectiva de gènere i a arribar a col·lectius que no criden l’atenció, però que evidentment també tenen necessitats.
Els educadors i les educadores de carrer del GREC Mallorca, a més realitzen una tasca que anomenen prospecció, a través de la qual sistematitzen la observació que un/a educador/a de carrer sempre ha de realitzar. Aquesta prospecció la realitzen tant inicialment (a l’inici i arribada a un territori) com de forma continua, i els facilita la tasca d’anar detectant necessitats.
Quant a la sistematizació de la informació i la realització de registres de la informació, evidentment es valora com a molt important, rellevant i necessari, i s’intenten facilitar des de la coordinació del programa, totes les eines que puguin facilitar aquesta tasca, per a que no superi mai el 10% de la dedicació de les jornades laborals dels educadors i educadores, que el que han de poder realitzar de forma rellevant és atenció directa; tant amb els menors com amb els professionals i entitats del cada territori.
En aquesta part, del també necessari treball intern, resulten molt rellevants els espais de coordinació. Coordinacions que es realitzen a nivell individual (educador/a de carrer-coordinador) i d’altres a nivell grupal i/o d’equip. Totes aquestes coordinacions temporalitzades de forma ordinària, però que sempre que es necessiti és poden augmentar. Unes coordinacions a través de les quals es treballa, que els educadors i educadores, desenvolupin la seva feina des d’una perspectiva compartida d’equip, i a través de les quals és vol reduir la possible sensació de solitud que es pot sentir intervenint “sols/es” a un territori.
El desenvolupament d’aquest programa, és iniciativa de l’entitat i actualment es finança a través d’un contracte amb serveis amb l’Ajuntament de Palma, subvenció del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i igualtat, Fundació Intervida, Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul i Obra Social La Caixa.
Si us heu quedat amb ganes de conèixer més dades d’aquesta entitat i la seva interessant acció, no dubteu a visitar la seva web.

 


¡NOS VEMOS EN LAS CALLES!

¿Sabéis cuando sientes que estás haciendo lo que quieres hacer? Cuando además eso que haces sientes que lo haces bien y que encima te lo pasas bien……Y como si todo lo anterior no fuera suficiente, lo haces acompañada de un equipo con el que comprendes perfectamente la definición del concepto “trabajo en equipo”.
Pues para mí eso fue Fem Barri a Peu de Carrer y A Peu de Carrer, entre los años 2007 y 2013, en la Fundació Casal l’Amic, también es Campclar, también son el Chiki, la Maria, el Joan Marc y el Pedro, y el Jordi, y evidentemente, son muchos chicos y chicas, muchas familias, muchos rincones del barrio, como la plaza Camarón, les pistes de zona esportiva, la plaçeta de davant del Mediterrani…infinidad de tardes haciendo de educadora de calle, siempre con el Chiki a mi lado. Acompañando en procesos, en historias, en momentos divertidos, también en situaciones complejas…Y además aprendiendo constantemente.
Años de coordinaciones, de buscar con quien hacer lo que nosotros no teníamos la legitimidad de hacer, de tener que demostrar cada día, en cada llamada, en cada mail que detectábamos cosas que desde las ventanas de los despachos no se ven, años de facilitar que los chicos y chicas entraran a esos despachos, aulas o salas de actos, a los que solos nunca habrían entrado… de acompañarlos a entrar cuando estaban preparados para entrar. Y años de hacer apología del uso positivo de la calle, de intentar romper con la demonización de unas calles más que de otras, de repetir a quien nos quisiera escuchar (y también a quien no) que “la educación de calle es la meta del planeta”. Años de hacer rutas, dinamizaciones y diarios de campo, de acoger a estudiantes en prácticas e intentar contagiarles el virus de la educación de calle. En realidad debo decir, que esos fueron años para mí, así en pretérito perfecto simple, porque para el actual equipo de A Peu de Carrer, sigue siendo su quehacer cotidiano. Qué bueno es saber que seguís al lío con el buen trabajo.
Fueron años, además, de querer profundizar en la educación de calle como metodología… años de querer saber sus orígenes, aquí y allí, conocer todas las posibilidades de su implementación, de buscar como locos a otros compañeros y compañeras que hubieran sido tocados por la magia de la educación de calle. Y fue así que llegamos hasta los compañeros de Adsis en Barcelona, o hasta el equipo de Badia del Vallès, y como no, hasta la Fundación Pioneros en Logroño, que es la entidad que habíamos leído que había desarrollado la primera acción intencionada y explícitamente de educación de calle, en territorio estatal. Años de leer y releer todo lo que nos caía en las manos sobre educación de calle, de identificar a los autores que estaban generando bibliografía específica.
Pura magia en equilibrio en el ámbito laboral. Dar y recibir a partes iguales. Motivación y profunda convicción con el desarrollo de mi profesión.
Para rematar, en el año 2013 tuvimos el empuje, Maria Pallarès y yo, de atrevernos a plantear algunas acciones formativas on-line. Cursos de mayor o menor extensión específicos sobre educación de calle…Oigan y en ello seguimos, nos traemos estos días entre manos la última de nuestras propuestas de curso. Un curso que lanzamos con los compañeros y compañeras de AEGI Formación Social, en su escuela virtual de verano de este año. El curso se llama “Educacdor/a de calle. El vínculo educativo desde lo cotidiano”, tiene una duración de 180 horas y empieza el próximo 7 de julio. Y en sus contenidos hemos intentado recoger desde los aspectos más teóricos de la metodología propia, hasta su variada posible implementación. Un paseo más o menos práctico por todas las intríngulis de mi querida educación de calle.
Así pues, debo decir que de algún modo, y desde que en 2004 haciendo mis prácticas de la Diplomatura de Educación Social descubrí la educación de calle en el barrio de Buenos Aires de Salamanca, no he podido dejar de estar conectada con esta útil, silenciosa, efectiva y necesaria metodología.
¡Nos vemos en las calles!

 

 


La exclusión social, la marginalidad y la educación de calle

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s